La descarbonització és el procés de reducció de les emissions de carboni (principalment de CO₂) a l’atmosfera. El seu objectiu és aconseguir una economia global amb baixes emissions que aconseguisca la neutralitat a través de la transició energètica.
Aconseguir la neutralitat de carboni s’ha convertit en un objectiu per a moltes ciutats. A este efecte, nombroses iniciatives s’han proposat des de fa dècades per a establir un pla que permeta aconseguir este ambiciós objectiu.
Este projecte ha desenvolupat una metodologia per a avaluar accions específiques que contribuïsquen a crear una ciutat climàticament neutra. En primer lloc, es va obtindre l’inventari de la petjada de carboni dels districtes/barris de València. Gràcies a això, s’ha pogut realitzar una anàlisi diagnòstica de la petjada de carboni a nivell de ciutat, districte i fins i tot barri. Això ens ha permés analitzar les causes d’estes emissions i avaluar l’impacte de les diferents accions per a reduir-les.
En el cas concret de València, l’autoconsum fotovoltaic presenta els millors beneficis per a reduir les emissions directes a la ciutat. Entre les possibles implicacions d’esta mesura, seria necessari generar un major coneixement dels sistemes fotovoltaics comunitaris a les ciutats i agilitzar els procediments de comprensió i regulació per a aconseguir el potencial de la ciutat al més prompte possible.
En afegir les emissions indirectes produïdes degut a l’abast 3, les reduccions disminuïxen fins al 10%. Encara que cap de les mesures per si sola ha mostrat reduccions superiors al 5%, la implantació d’un
districte de 15 minuts serà la mesura més beneficiosa si l’objectiu és reduir les emissions indirectes i directes.
Altres necessitats serien un estudi més detallat de la mobilitat de la zona, amb un millor coneixement de les dinàmiques socials i econòmiques establides. A més, amb estos resultats, és possible concloure que les iniciatives europees estan deixant fora moltes emissions que haurien de considerar-se en relació amb les ciutats climàticament neutres.
Per un altre, pot combinar-se amb un futur sistema de seguiment de les activitats a la ciutat per a obtindre emissions de GEI quasi en temps real a escala de barri i esbrinar les seues causes. Així mateix, la gran necessitat de dades fiables a escala local i la falta de disponibilitat dels mateixos han obligat a recórrer a altres estudis. Això ha sigut lleugerament desfavorable per a una metodologia totalment ascendent.
Social
