Viabilitat d’una comercialitzadora elèctrica pública a València.
En els últims anys, a conseqüència d’una major concienciació de la societat i les administracions al voltant de l’electricitat que es consumeix, la seua procedència i especialment el seu cost, alguns ajuntaments han emprés projectes de compra directa d’energia en el mercat majorista en lloc de recórrer per a això a una comercialitzadora, eliminant així el cost de l’intermediari.
En aquest treball s’ha estudiat la viabilitat de construir una comercialitzadora pública a la ciutat de València per al proveïment dels consums propis de l’Ajuntament, com a pas previ a poder captar clients extra municipals i amb l’objectiu d’obtindre estalvis que es pogueren destinar a altres àrees. Per a això s’ha seguit una metodologia estructurada de la següent forma:
El primer que es va fer per avaluar la viabilitat de la comercialitzadora va ser observar i analitzar casos similars al nostre. Destaquen els exemples d’ajuntaments que compren directament en el mercat majorista d’electricitat l’energia per als
suministraments municipals, sense comptar amb els serveis de cap comercialitzadora. Els exemples més rellevants en aquesta variant són Rivas Vaciamadrid i Avilés, que porten operant diversos anys i obtenen anualment al voltant d’un 20% d’estalvi en la factura elèctrica.
D’altra banda, es van estudiar les dues úniques comercialitzadores públiques que existeixen a Espanya; Barcelona Energia i Elèctrica de Cádiz. Tots dos casos són molt diferents entre si i és que Elèctrica de Cádiz porta en funcionament des de meitat del segle XX, pel que té una àmplia experiència en l’activitat de comercialització. Actualment està oferint als seus clients preus molt competitius. Barcelona Energia, que va començar la seua activitat al 2018, no obstant això, no està aconseguint eixa competivitat en preus per als seus clients, encara que totes dues comercialitzadores ofereixen serveis molt personalitzats als seus usuaris; assessorament, transparència, tarifes adaptades, representació en el mercat elèctric… etc.
Una vegada analitzats aquests casos, es va iniciar una anàlisi econòmica per al cas de València en el qual es pretenia comparar la despesa econòmica sota l’escenari actual d’adquisició d’energia amb la despesa mitjançant la compra directa de la mateixa a través de la constitució d’una comercialitzadora municipal. Per a això es va seguir el següent procés:
A través d’entrevistes amb el personal municipal i amb l’empresa auditora Azigrene, es va fer una recol.lecció de dades de consum elèctric reals de l’Ajuntament de València, obtenint-se més de 800 corbes de càrrega. Després de nombrosos processos de tractament i classificació de les dades, es va determinar que el millor període d’anàlisi per a dur a terme la comparació entre escenaris era el període de septembre de 2017 a septembre de 2018. Atés que no es disposava de totes les dades de consum reals, es va recórrer a estimacions per a calcular la corba de càrrega anual de l’Ajuntament de València per al període d’anàlisi.
Una vegada obtinguda la corba de càrrega de l’Ajuntament, es van calcular els costos sota dos escenaris:
- Escenari 1: Forma de contratació actual. L’Ajuntament de València té un contracte de subministrament elèctric amb una comercialitzadora privada sota uns preus tancats.
- Escenari 2: Adquisició d’energia de manera directa en el mercat majorista diari a través d’una comercialitzadora pròpia.
Els costos energètics a l’escenari 1 son el resultat de multiplicar la corba de càrrega per els preus de l’energia del contracte de subministrament durant el període d’anàlisi, que han sigut cedits per l’Ajuntament. D’altra banda, els costos energètics en l’escenari 2 són el resultat de multiplicar la corba de càrrega per els preus horaris del mercat diari per al període d’anàlisi, disponibles en el sistema d’informació de Xarxa Elèctrica d’Espanya (REE). Aquests preus no inclouen el pagament per accés a les xarxes, regulat per llei, de manera que va caldre afegir-lo.
El cost associat a la potència contratada regulat també per lleis és el mateix en tots dos escenaris i igual a la potència contractada pel preu del Kw contractat, diferent per a cadascuna de les tarifes d’accés a xarxes contratables.
Amb les consideracions anteriors, es van obtenir els següents resultats per a cada un dels escenaris:
A banda dels costs directes de l’adquisició d’energia, es necessari considerar també costos extra-energètics. Per aquesta anàlisi es va tindre en compte el gast en personal administratiu, tècnic i de gestió, i la adquisició del software necessari per a dur a terme la comercialització. El cost d’aquests recursos ascendia a uns 107.000€ el primer any.
Com es pot observar, existeix un potencial d’estalvi important. No obstant això és necessari tindre en compte els possibles sobrecostos que poden ocasionar els desviaments entre l’energia comprada en les sessions del mercat diari i l’energia real consumida per a comprovar si es posen en risc els estalvis bruts. Aquests sobrecost, considerant diferents percentatges de desviaments en contra del sistema (aquells que son penalitzats), serien els següents.
Atés que els desviaments habituals en comercialitzadores se situen entre un 2% i un 10% i que el 60% dels consums municipals són estables (semàfors, fonts, parcs i iluminació), es va considerar que la hipòtesi d’un % de desviaments horaris en contra del Sistema constituïa una anàlisi sòlida.
Amb totes aquestes consideracions, els resultats de l’anàlisi de viabilitat són els següents:
Com es pot observar, es poden arribar a obtindre uns estalvis molt importants. Aquests estalvis podrien destinar-se a polítiques per a pal.liar el fenómen de la pobresa energètica o a altres polítiques socials. A més, la creació d’una
comercialitzadora planteja altra sèrie d’avantatges: l’empresa podria donar cobertura legal a les instal.lacions de generació municipal facilitant així els tràmits i podria també acompanyar representar i assessorar els autoconsumidors a la ciutat. No obstant això existeixen algunes barreres com poden ser la complexitat dels tràmits a realitzar o el perill dels sobrecostos a causa de males prediccions de la demanda o a la no disponibilitat dels actius immobilitzats exigits per l’operador del mercat. No obstant això, aquests desavantatges no haurien de representar un obstacle per a un ajuntament com el de València, que hauria de tindre liquiditat suficient per a mantindre els actius inmobilitzats requerits i que té un percentatge de consums estables molt alt que facilitaria la predicció.
Si el projecte es desenvolupa amb eficàcia i ofereix els resultats esperats, en el futur seria necessari avaluar una nova fase en la qual s’incloga en la comercialitzadora a clients extra-municipals.
El text complet del treball es pot consultar ací: Treball Fi de Grau «Estudi de viabilitat de la constitució d’una comercialitzadora pública d’energia en la ciutat de València».
