DESCÀRREGA EL TREBALL COMPLET AÇÍ.
La lluita contra el canvi climàtic requerix accions concretes i estratègies fonamentades en l’anàlisi detallada de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (*GEI) a nivell local. En este context, la investigació titulada “Avaluant el potencial de descarbonització de les zones residencials considerant els abastos 1, 2 i 3: estudi de cas L’*Illa *Perduda, València, Espanya”, realitzada per *Dorra *Jouini a la Universitat Politècnica de València (UPV), constituïx una aportació significativa en l’avaluació i mitigació de les emissions en entorns urbans.
Context i Objectius de l’Estudi
Les ciutats, malgrat ocupar un xicotet percentatge de la superfície terrestre, representen aproximadament el 75% de les emissions globals de CO₂, segons l’ONU. D’esta manera, la necessitat d’implementar estratègies de descarbonització en barris residencials es torna crítica per a aconseguir els objectius climàtics establits en els marcs internacionals, com l’Acord de París i l’Agenda 2030 per al Desenrotllament Sostenible.
Este estudi se centra en el barri de L’*Illa *Perduda a València, i proposa un marc metodològic per a quantificar les emissions de *GEI derivades de diverses fonts, incloent-hi les emissions directes, indirectes i aquelles associades a la cadena de valor. La investigació empra la metodologia del Protocol de Gasos d’Efecte d’hivernacle (*GHG *Protocol) i contempla els següents tres abastos:
Abast 1: Emissions directes generades per fonts dins del barri, com el consum de combustibles fòssils en calefacció i transport privat.
Abast 2: Emissions indirectes derivades del consum d’electricitat comprada i utilitzada en les llars i equipaments comunitaris.
Abast 3: Altres emissions indirectes vinculades a la mobilitat dels residents, el cicle de vida dels productes consumits, la generació de residus i el subministrament de béns i servicis.
Metodologia i Anàlisi de Resultats
Per a la quantificació de les emissions, l’estudi recopila dades de consum energètic, mobilitat, gestió de residus i patrons de compra dels residents. A partir d’esta informació, s’establixen factors d’emissió específics per a cada font, permetent l’estimació precisa de la petjada de carboni del barri.
Entre les troballes més rellevants es destaca que les emissions de l’Abast 3 representen una porció significativa de l’impacte total, la qual cosa subratlla la importància de considerar no sols les emissions locals, sinó també aquelles generades al llarg de la cadena de valor. A més, l’electrificació del consum energètic i la transició cap a energies renovables podrien reduir dràsticament les emissions d’Abast 2.
Estratègies de Descarbonització i Recomanacions
Sobre la base dels resultats obtinguts, l’estudi proposa una sèrie de mesures per a reduir les emissions de *GEI en L’*Illa *Perduda, que podrien ser *replicables en altres entorns urbans:
Millores en l’eficiència energètica: Implementació d’aïllament tèrmic en edificis, substitució d’equips de climatització per models d’alta eficiència i promoció de l’autoconsum fotovoltaic.
Electrificació del transport i mobilitat sostenible: Foment de l’ús de bicicletes i transport públic, així com la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.
Optimització de la gestió de residus: Reducció del desaprofitament d’aliments, millora en la separació de residus i augment de la taxa de reciclatge.
Promoció d’hàbits de consum sostenibles: Campanyes de sensibilització per a fomentar la compra de productes locals i de baix impacte ambiental.
Integració de solucions basades en la naturalesa: Creació de zones verdes urbanes, sostres enjardinats i estratègies de mitigació de l’efecte illa de calor.
Conclusions i Perspectives Futures
Este estudi aporta un enfocament integral per a la descarbonització de barris residencials, incorporant metodologies d’avaluació d’emissions que van més enllà de les fonts directes de CO₂. En incloure els tres abastos, s’aconseguix una comprensió holística de l’impacte ambiental d’una comunitat i s’identifiquen oportunitats de reducció d’emissions de manera més efectiva.
El cas de L’*Illa *Perduda és un model d’anàlisi *replicable en altres barris, i els seus resultats poden servir com a referència per al disseny de polítiques urbanes sostenibles. A mesura que les ciutats avancen en el seu compromís amb la neutralitat climàtica, és fonamental integrar estratègies basades en evidència científica i en la col·laboració entre administracions, empreses i la ciutadania.
