Pèrgoles fotovoltaiques en l’espai públic per a autoconsum d’edificis municipals
La generació renovable en les ciutats no acaba d’aconseguir velocitat de creuer. Al 2019 es van instal.lar a Espanya algo més de 3000 MW fotovoltaics. L’autoconsum va representar un 15% de tota aquesta capacitat instal.lada (uns 459 MW, dades de UNEF), pero de tota eixa menys de 50 MW ho foren en l’àmbit de l’autoconsum domèstic. Amb tota probabilitat, a més, la majoria d’instal.lacions es varen executaren en les àrees metropolitanes i periurbanes, on la vivenda unifamiliar està més present. Encara queda molt camí per a desplegar l’autoconsum, dades les posibilitats obertes per el real decret d’autoconsum d’abril del 2019.
Accelerar la transició energètica en les ciutats requereix explorar totes les posibilitats. Amb aquesta idea al cap, en març del 2020 hem posat en marxa un estudi que es pregunta per posibilitats més enllá de la teulada domàstica i l’autoconsum individual.
El Nostre objectiu a mitjà termini és quantificar les posibilitats que ofereix la generació fotovoltaica a l’espaci públic com a complement a la solució més tradicional de les instalacions en coberta. L’ús de l’espai públic ofereix almenys dues grans possibilitats:
- l’autoconsum d’edificis de l’Ajuntament a través de la xarxa, mitjançant generació amb pèrgoles fotovoltaiques situades en espais públics en un radi de 500m;
- les comunitats energètiques formades per usuaris domèsticos i comercials en torn a pèrgolas fotovoltaiques situades a l’espai públic.
Sovint oblidem mirar més enllà de les teulades, obviant alternatives com la generació fotovoltaica a l’espai públic. Si la transició energètica a les ciutates avança més lentament del que la crisi climàtica exigeix es en part per com la imaginem. Tendim a pensar la transició energètica urbana com el silenciós però inexorable avanç dels panells fotovoltaics sobre un mar de terrats i teulades.
Igualment, tendim a pensar que la transició energètica a les ciutats s’acelerarà quan s’eliminen totes les barreres administratives que genere una ola de instalacions fotovoltaiques individuals. Obviem així el fet de que el canvi d’hàbits de consum i de producció succeeix més fàcilment si és un esforç col.lectivo. Les comunitats energèticas urbanes són precisament la via per a canalitzar aquest esfrç col.lectiu que done una espenta a la transició en les ciutats.
Precisament per ser espai públic, la plaça i el parc faciliten que actors diferents se unisquen per a impulsar la generació renovable des de l’enfocament del bé comú. L’ús de sòl públic facilita inversions públiques en projectes amb valor social, tant per a consum públic com privat. També facilita que se ceda sòl públic a inversions privades con el fi últim d’obrir noves vies per a la transició energètica. En tot cas, anteposant l’altíssim valor de plaçes i parcs per a l’estil de vida que valorem en la ciutat mediterránia.
L’estudi que ara començem analitza les possibilitats de complementar l’autoconsum en cobertes de l’Ajuntament amb pèrgoles fotovoltaiques ubicades en plaçes, parcs i altres espais públics en un radi de 500 metros. L’objectiu és quantificar què percentatge del consum de cada edifici públic podria suministrarse amb aquestes pèrgoles, com a complement a la producció més convencional en les seues propies cobertes. L’horitzó ideal seria que l’Ajuntament posara un pla per al 100% d’autoconsum en els seus edificis combinant fotovoltaica en coberta i pèrgoles en l’espai públic. L’estudi s’inspira en la pèrgola fotovoltaica ja instal.lada al jardí de Ruaya, en Zaidia, i en les cinc pèrgoles que s’instalaràn en diversos punts de València en 2020 per a l’autoconsum de mercats i altres instal.lacions municipals.
Pèrgoles fotovoltaiques en l’espai públic per a autoconsum d’edificis municipals
La generació renovable en les ciutats no acaba d’aconseguir velocitat de creuer. Al 2019 es van instal.lar a Espanya algo més de 3000 MW fotovoltaics. L’autoconsum va representar un 15% de tota aquesta capacitat instal.lada (uns 459 MW, dades de UNEF), pero de tota eixa menys de 50 MW ho foren en l’àmbit de l’autoconsum domèstic. Amb tota probabilitat, a més, la majoria d’instal.lacions es varen executaren en les àrees metropolitanes i periurbanes, on la vivenda unifamiliar està més present. Encara queda molt camí per a desplegar l’autoconsum, dades les posibilitats obertes per el real decret d’autoconsum d’abril del 2019.
Accelerar la transició energètica en les ciutats requereix explorar totes les posibilitats. Amb aquesta idea al cap, en març del 2020 hem posat en marxa un estudi que es pregunta per posibilitats més enllá de la teulada domàstica i l’autoconsum individual.
El Nostre objectiu a mitjà termini és quantificar les posibilitats que ofereix la generació fotovoltaica a l’espaci públic com a complement a la solució més tradicional de les instalacions en coberta. L’ús de l’espai públic ofereix almenys dues grans possibilitats:
- l’autoconsum d’edificis de l’Ajuntament a través de la xarxa, mitjançant generació amb pèrgoles fotovoltaiques situades en espais públics en un radi de 500m;
- les comunitats energètiques formades per usuaris domèsticos i comercials en torn a pèrgolas fotovoltaiques situades a l’espai públic.
Sovint oblidem mirar més enllà de les teulades, obviant alternatives com la generació fotovoltaica a l’espai públic. Si la transició energètica a les ciutates avança més lentament del que la crisi climàtica exigeix es en part per com la imaginem. Tendim a pensar la transició energètica urbana com el silenciós però inexorable avanç dels panells fotovoltaics sobre un mar de terrats i teulades.
Igualment, tendim a pensar que la transició energètica a les ciutats s’acelerarà quan s’eliminen totes les barreres administratives que genere una ola de instalacions fotovoltaiques individuals. Obviem així el fet de que el canvi d’hàbits de consum i de producció succeeix més fàcilment si és un esforç col.lectivo. Les comunitats energèticas urbanes són precisament la via per a canalitzar aquest esfrç col.lectiu que done una espenta a la transició en les ciutats.
Precisament per ser espai públic, la plaça i el parc faciliten que actors diferents se unisquen per a impulsar la generació renovable des de l’enfocament del bé comú. L’ús de sòl públic facilita inversions públiques en projectes amb valor social, tant per a consum públic com privat. També facilita que se ceda sòl públic a inversions privades con el fi últim d’obrir noves vies per a la transició energètica. En tot cas, anteposant l’altíssim valor de plaçes i parcs per a l’estil de vida que valorem en la ciutat mediterránia.
L’estudi que ara començem analitza les possibilitats de complementar l’autoconsum en cobertes de l’Ajuntament amb pèrgoles fotovoltaiques ubicades en plaçes, parcs i altres espais públics en un radi de 500 metros. L’objectiu és quantificar què percentatge del consum de cada edifici públic podria suministrarse amb aquestes pèrgoles, com a complement a la producció més convencional en les seues propies cobertes. L’horitzó ideal seria que l’Ajuntament posara un pla per al 100% d’autoconsum en els seus edificis combinant fotovoltaica en coberta i pèrgoles en l’espai públic. L’estudi s’inspira en la pèrgola fotovoltaica ja instal.lada al jardí de Ruaya, en Zaidia, i en les cinc pèrgoles que s’instalaràn en diversos punts de València en 2020 per a
l’autoconsum de mercats i altres instal.lacions municipals.
Hem començat analitzant les corbes de consum elèctric de uns 150 edificis municipals en els 19 districtes de la ciutat de València. Aquests edificis representen entre un 70 i un 80% del consum elèctric total d’edificis de l’Ajuntament de València. Amb ajuda del simulador de generació fotovoltaica amb ombres desenvolupat amb anterioritat, estem estimant el potencial de generació en coberta fotovoltaica d’edificios municipals representatius. També hem començat a identificar sobre el mapa possibles emplaçaments de pèrgoles fotovoltaiques en espais públics.
Combinant tota aquesta informació estem desenvolupant un procediment per a:
1) identificar emplaçaments viables tècnicament;
2) dimensionar les pèrgoles, tenint en compte la possibilitat de múltiples edificis dins del radi de 500 metres de cada pèrgola;
3) dissenyar en detall algunes de les pèrgoles per a validar el procediment.
Aquest treball ho desenvolupema a través d’un Treball Fi de Grau supervisat per dos colaboradors de la Càtedra adscrits a l’Institut d’Enginyeria Energètica.
