La Càtedra de Transició Energètica Urbana de la Universitat Politècnica de València (UPV) està encantada de compartir un innovador avanç en la investigació sobre solucions sostenibles per a la transició energètica urbana. L’article titulat “*How *green ca *it be? A *methodology *for *calculating *green *roof *retrofit *potential *in València” va ser recentment publicat en la revista científica *Energy & *Buildings. Este treball és una col·laboració entre destacats investigadors de la UPV:
Carla Montagud-*Montalvá, Directora de la Càtedra de Transició Energètica Urbana.
Tomás Gómez-Navarro, Director de l’Institut d’Enginyeria Elèctrica.
Paula Bastida-Molina, Investigadora en Energies Renovables i Sistemes Energètics Avançats de l’Institut Universitari d’Investigació d’Enginyeria Energètica de la UPV.
Max *Zayas-Orihuela, Investigador UPV.
L’estudi introduïx una metodologia per a avaluar el potencial d’adaptació de sostres verds en àrees urbanes, combinant tecnologies com els Sistemes d’Informació Geogràfica (*GIS) i algorismes de visió artificial. Este enfocament permet identificar els sostres més adequats per a instal·lar vegetació, estimar els seus beneficis energètics i quantificar la seua capacitat de capturar carboni.
Principals troballes:
Anàlisi del cas pràctic a València: El barri de L’*Illa *Perduda es va utilitzar com a model. Els resultats indiquen que aproximadament el 50% de la superfície dels sostres del veïnat podria convertir-se en sostres verds, la qual cosa es traduïx en una absorció de fins a 350 tones de CO₂ a l’any i una reducció de 100 tones addicionals d’emissions relacionades amb el consum energètic.
Beneficis multidimensionals:
Ambientals: Els sostres verds reduïxen les emissions de carboni, estabilitzen temperatures i mitiguen l’efecte illa de calor urbana.
Energètics: Milloren l’aïllament tèrmic dels edificis, disminuint la necessitat de sistemes de climatització.
Socials i estètics: Contribuïxen al benestar psicològic dels habitants i augmenten la biodiversitat urbana.
Metodologia *replicable: El model combina dades cadastrals, mapes *LiDAR i anàlisis d’imatges aèries, permetent una avaluació precisa de les àrees potencials per a sostres verds. Este enfocament pot ser adaptat a altres ciutats a Europa i el món.
Contribució a la descarbonització urbana
Este estudi no sols reforça el compromís de València amb la neutralitat de carboni per a 2040, com a part de la missió de la Unió Europea “Ciutats intel·ligents i neutres en carboni”, sinó que també servix com a exemple d’innovació aplicada a reptes globals.
Convidem a urbanistes, responsables polítics i acadèmics a explorar este article i considerar com estes solucions poden integrar-se en els seus propis contextos urbans. L’article complet està disponible ací.
