DESCÀRREGA EL TREBALL COMPLET AÇÍ.
Les solucions basades en la naturalesa (*SBN) han guanyat protagonisme en la planificació urbana sostenible, i entre elles, els sostres verds destaquen per la seua capacitat per a millorar la qualitat ambiental i reduir la petjada de carboni de les ciutats. En este context, l’estudi “*Modelling *the *potential *of Green *roof *installation *for *the *decarbonization *of *urban *areas. Case *study *of València, *Spain”, elaborat per Tomás *Pino Gallardo a la Universitat Politècnica de València, presenta una metodologia innovadora per a analitzar el potencial d’instal·lació de sostres verds a València mitjançant l’ús de tècniques avançades de modelatge geoespacial i visió artificial.
L’estudi adopta un enfocament integral que combina l’anàlisi de dades *LiDAR, ortofotografies d’alta resolució i ferramentes d’intel·ligència artificial per a identificar i avaluar superfícies urbanes aptes per a la implementació de sostres verds. Es genera un model detallat que permet *mapear amb precisió les àrees disponibles a la ciutat, tenint en compte restriccions estructurals com la inclinació de les teulades i l’accessibilitat per a la instal·lació de vegetació. Esta metodologia no sols permet identificar espais viables, sinó que també projecta els impactes energètics i ambientals derivats de la seua implementació, proporcionant una ferramenta estratègica per a la presa de decisions urbanístiques.
Un de les troballes més destacades de l’estudi és la identificació de 625 hectàrees de sostres urbans amb potencial per a ser transformats en espais verds, la qual cosa representa una intervenció en més de 22.500 edificis. La implementació de sostres verds a esta escala podria traduir-se en una reducció del consum energètic d’aproximadament 162 *GWh a l’any, així com en una mitigació de 52.219 tones de CO₂ anualment, consolidant el seu paper com una estratègia efectiva per a la descarbonització urbana.
Més enllà de la reducció d’emissions i l’estalvi energètic, els sostres verds oferixen múltiples beneficis col·laterals que impacten positivament en l’entorn urbà. Un dels més rellevants és la disminució de l’efecte illa de calor, un fenomen que intensifica les temperatures en àrees densament urbanitzades i afecta la qualitat de vida dels seus habitants. La incorporació de vegetació en les cobertes dels edificis contribuïx a regular la temperatura, disminuint l’absorció de calor i afavorint el confort tèrmic tant a l’interior dels edificis com en l’espai urbà circumdant.
Així mateix, els sostres verds juguen un paper crucial en la gestió sostenible de l’aigua, ja que actuen com a filtres naturals que retenen i purifiquen l’aigua de pluja, reduint la sobrecàrrega dels sistemes de drenatge urbans i mitigant el risc d’inundacions. A més, afavorixen la biodiversitat en crear microhàbitats per a espècies de flora i fauna, promovent la resiliència ecològica de la ciutat i millorant la qualitat de l’aire en captar partícules contaminants i CO₂.
Si bé el potencial dels sostres verds és innegable, la seua implementació a gran escala enfronta desafiaments importants, en particular els relacionats amb la viabilitat econòmica i la regulació urbanística. La inversió inicial pot ser un obstacle per a propietaris i desenrotlladors, la qual cosa ressalta la necessitat d’incentius fiscals i programes de finançament públic-privat que faciliten la seua adopció. Polítiques de suport a la infraestructura verda, normatives que integren criteris de sostenibilitat en la construcció i la conscienciació ciutadana sobre els beneficis a llarg termini d’estes solucions seran claus per a superar estes barreres i fomentar la seua integració en el teixit urbà.
Este estudi no sols oferix un marc analític per a avaluar el potencial dels sostres verds a València, sinó que també establix les bases per a replicar esta metodologia en altres ciutats que busquen estratègies efectives per a la descarbonització i la sostenibilitat urbana. Des de la Càtedra de Transició Energètica Urbana, seguim compromesos amb la investigació i implementació de solucions innovadores que contribuïsquen a un model de ciutat més resilient, eficient i alineat amb els desafiaments climàtics del segle XXI.
