CATENERG impulsa la descarbonització urbana en el congrés internacional ZCBE 2026 de Lisboa

Una delegació d’investigadors de la Càtedra de Transició Energètica Urbana va viatjar a Lisboa (Portugal) per a participar en la 2a Conferència Internacional sobre l’Entorn Construït de Carboni Net Zero (ZCBE 2026). Esta prestigiosa trobada, celebrada del 8 al 10 de juliol de 2026 en el Rectorat de la Universidade NOVA de Lisboa, s’ha consolidat com un fòrum científic clau per a l’intercanvi d’estratègies d’avantguarda orientades a accelerar la neutralitat climàtica en les ciutats.

La nostra delegació, integrada pels investigadors Carlos Vargas Salgado, Álvaro Manso Burgos, Lucas Martínez Rodríguez i Mireia Roncero Tarazona, va presentar un potent conjunt d’investigacions científiques. Les ponències reflectixen de manera directa el compromís tècnic de la Càtedra amb la transferència de coneixement pràctic i el servici públic a les nostres entitats finançadores, l’OAM València Sostenible i la Fundació València Innovation Capital, amb el ferm propòsit de consolidar a València com a referent en descarbonització.

A continuació, detallem les aportacions que van estructurar la presència de la Càtedra en el congrés:

BLOC I: Eficiència Energètica, Algorísmia Avançada i Comunitats Solidàries

1. Auditoria energètica en edificis protegits: el cas de Las Naves

L’investigador Carlos Vargas Salgado va defendre la ponència titulada:

• «Energy Audit of a Historical Public Building with Multipurpose Use: The Case of Las Naves in Valencia» (coautorat junt amb Teresa Magraner Benedicto, Mar Cañada Soriano, Carla Montagud Montalvá i Dácil Díaz Bello).

Esta investigació exposa els resultats de l’exhaustiva auditoria energètica —davall el Reial Decret 56/2016 i la norma UNE-EN 16247— realitzada en el complex multiusos de Las Naves. Per mitjà de la caracterització de la demanda per ús final i la detecció de càrregues paràsites, l’estudi calcula els indicadors de rendiment (CO₂/m²) i definix les accions operatives necessàries per a integrar de forma resilient sistemes fotovoltaics amb emmagatzematge (PV+BESS), convertint este patrimoni protegit en un prosumidor actiu.

2. El campus universitari com a model de transició urbana a escala de ciutat

L’investigador predoctoral Lucas Martínez Rodríguez va liderar una doble intervenció dins de les sessions dedicades al projecte europeu SHERLOCK. La seua primera ponència va ser:

• «University Campuses as Small Urban Systems for Advancing the Energy Transition: UPV Vera Campus Case Study (Spain)» (en col·laboració amb Paula Bastida Molina, Dácil Díaz Bello, Carlos Vargas Salgado i Carla Montagud Montalvá).

Utilitzant el campus de Vera de la UPV com un «Living Lab» a escala de xicotet sistema urbà, el treball avalua quantitativament el potencial d’integració de renovables. Els models demostren que tecnologies combinades in situ (solar fotovoltaica i tèrmica, geotèrmia, aerotèrmia i biomassa) podrien cobrir entre el 48% i el 52% de la demanda del campus, aportant un marc de planificació climàtica directament transferible a altres grans institucions urbanes.

3. Capacitació laboral i governança en el sector de la construcció

En la seua segona exposició dins del marc europeu, Lucas Martínez Rodríguez va abordar un factor crític i immaterial de la transició energètica:

• «A Framework for Designing Local Knowledge Hubs for Workforce Upskilling in the Construction Sector in the Context of the Energy Transition» (junt amb Paula Vega, Nicole Ramirez, Marta Arniani, Mattia De Rosa, Vincenzo Bianco i Carla Montagud-Montalvá).

Vinculat a la iniciativa RESSKILL, este article dissenya i valida l’estructura de governança dels nodes de coneixement local (Knowledge Hubs). Aplicat en quatre països europeus (Espanya, Itàlia, Grècia i Irlanda), el model integra mapejos d’actors clau per a cocrear microcredencials i programes formatius que adapten les competències de la mà d’obra del sector de la construcció a les exigències constructives de la descarbonització.

4. Justícia energètica i emmagatzematge en comunitats solidàries

El gestor de la Càtedra, Álvaro Manso Burgos, va exposar una de les línies amb major impacte social de la Càtedra, enfocada en la mitigació de la vulnerabilitat residencial:

• «Decarbonising Social Services: Storage Integration and Beneficiary Profiling in Solidarity Energy Communities» (desenvolupat amb David Ribó-Pérez, Isabel Aparisi-Cerdá, Stijn van der Voort, Tomas Gomez-Navarro i Nerea Tapia-Sinesio).

Utilitzant dades horàries reals de consum de 43 llars vulnerables de València, els autors van optimitzar un model tecnoeconòmic per a Comunitats d’Energia Renovable (CER) solidàries. L’estudi revela que els sistemes purament fotovoltaics limiten la seua eficiència en llars amb consums molt baixos. La integració d’emmagatzematge en bateries (BESS) expandix en un 50% el rang de perfils econòmicament viables, demostrant matemàticament com l’administració pot transformar els subsidis pal·liatius tradicionals en actius sostenibles basats en l’eficiència.

5. Algorismes genètics per a l’optimització d’emmagatzematge compartit

Finalment, Carlos Vargas Salgado va tancar este bloc tecnològic presentant solucions avançades de flexibilitat en el costat de la demanda:

• «Smart Energy Management Model for a grid-tied PV system with batteries through A Genetic Algorithm: The Case of a consumer in Valencia» (coautorat per Dácil Díaz-Bello, Carlos Vargas-Salgado, Teresa Magraner-Benedicto, Mar Cañada-Soriano i Carla Montagud-Montalvá).

La investigació implementa un Sistema de Gestió Energètica (EMS) basat en un algorisme genètic per a un consumidor real a València. El model optimitza dinàmicament les estratègies de càrrega/descàrrega de bateries i la resposta a la demanda segons els preus del mercat indexat. L’estudi avalua de forma específica com la gestió intel·ligent d’excedents fotovoltaics col·lectius maximitza la rendibilitat i la resiliència en models energètics comunitaris.

BLOC II: Sostenibilitat Turística i Mitigació de l’Entropia Urbana (Projecte Zentropy)

El congrés internacional va dedicar un espai destacat a les metodologies destinades a mitigar les petjades físiques indirectes de les ciutats. En este bloc, la investigadora de la Càtedra Mireia Roncero Tarazona i Iuliia Rytck Molodykh (investigadora externa del consorci del Projecte Zentropy) van coordinar dos ponències estretament vinculades, presentant un marc sistèmic innovador per a la descarbonització sectorial de la ciutat:

6. Mètriques circulars basades en la termodinàmica per al turisme MICE

La investigadora Mireia Roncero Tarazona va exposar el marc conceptual i metodològic base del projecte:

• «Entropy-informed circularity metrics for Meetings, Incentives, Conferences and Exhibitions Events (MICE) tourism: a systems framework and case study» (coautorat junt amb Tomás Gómez-Navarro, Jose Miguel Carot-Sierra i Iuliia Rytck).

Enfront dels indicadors tradicionals de sostenibilitat que sols mesuren la petjada de carboni directa, este treball proposa analitzar el turisme de congressos (MICE) des d’una perspectiva termodinàmica, utilitzant l’entropia com a indicador de la degradació real dels recursos materials i energètics del sistema urbà receptor. L’estudi definix la diferència entre un escenari turístic inercial (business-as-usual) i un de millorat, i introduïx de forma innovadora el concepte de negentropia per a capturar el llegat positiu i el valor de l’intercanvi de coneixement generat en la ciutat. La metodologia es troba actualment en fase de validació amb el cas d’estudi real del Palau de Congressos de València.

7. Infraestructura de dades per a la mesura de la degradació física urbana

Donant continuïtat operativa al marc termodinàmic, Iuliia Rytck Molodykh va defendre la ponència centrada en l’arquitectura de dades:

• «Beyond the conference hall: building a traceable data pipeline to measure urban entropy in Meetings, Incentives, Conferences and Exhibitions (MICE) tourism» (junt amb Mireia Roncero-Tarazona, Tomás Gomez-Navarro i Jose Miguel Carot-Sierra).

Esta aportació resol el principal coll d’ampolla pràctic de la sostenibilitat urbana: la dispersió i heterogeneïtat de les dades repartides entre múltiples actors locals. Prenent el pilot de València com a referència, l’article proposa una plataforma de processament estructurada en tres capes (biblioteca de fluxos, governança de dades mínimes compartides amb les administracions i un canal de processament traçable). Esta infraestructura estandarditza i valida la informació arreplegada tant dins del recinte de congressos com en les activitats turístiques externes dels assistents, oferint als gestors municipals una ferramenta analítica («calculadora d’entropia») a punt per a la presa de decisions informades.

Un balanç d’excel·lència científica al servici de València

La sobreeixint presència de CATENERG a Lisboa no sols consolida el posicionament internacional de la UPV en l’àmbit del modelatge energètic i la transició justa, sinó que dota a la ciutat de València d’un arsenal metodològic testat per la comunitat científica internacional. Cada algorisme desenvolupat, cada model d’emmagatzematge solidari i cada mètrica de circularitat urbana presentats constituïxen ferramentes operatives posades a la disposició dels gestors públics per a avançar amb fermesa, rigor i cohesió social cap als objectius de la transició energètica de la nostra ciutat.

Galeria d’Imatges del Congrés (Lisboa 2026)