Skip to main content
Mesa - Innovació polítiques

Les emissions de València podrien ser fins a un 86% superiors a les contabilitzades

  • En funció del mètode de càlcul, l’inventari d’emissions de la ciutat podria arribar fins a 3,9 MtCO2, front a 1,9 MtCO2 de referència
  • L’estudi també estima l’Overshoot Day de València en l’1 de juny (dia de l’any en que la demanda de recursos i serveis ecològics supera allò que el territori pot regenerar)

Un estudi prospectiu realitzat per la Càtedra a petició del Servei d’Emergència Climàtica i Transició Energètica de l’Ajuntament de València actualiza l’inventari d’emissions de la ciutat en 2018 a 2,1 millones de tones de CO2 front a les 1,9 MtCO2 calculades en l’inventari de referència disponible fins la data. L’estudi estima també un inventari “ampliat” per al 2018 de 3,9 MtCO2, si es consideren sectors adicionals i abastos més enllà de la ciutat no inclosos en l’inventari de referència. Finalmente, l’estudi també calcula per primera volta el Overshoot Day de València al 1 de juny. El Overshoot Day mesura la (in)sostenibilitat estimant el dia de l’any equivalent en que una ciutat, país o regió ha consumit més recursos i serveis ecològics que els que el territori pot regenerar.

La ciutat de València es va adherir en 2007 al Pacte dels Alcaldes, el qual compromet a la ciutat a que en 2030 les emissions siguen almenys un 40% inferiors respecte a 2007. Les principals eines per a aconseguir-ho són les mesures incloses en el Pla d’Acció per al Clima i l’Energia Sostenible (PACES). El pilar central del PACES és l’inventari de referència de les emissions de CO2 de la ciutat, que s’actualitza almenys cada dos anys, i que permet avaluar els avanços cap a la meta de 2030.

L’inventari de 2016 va fixar les emissions de València de 1,9 milions de tones equivalents de CO2 (MtCO2), siguent aquestes ampliament dominades per el transport privat i comercial, seguit de lluny per els sectors residencial i serveis i, en menor mesura, els residus, la industria i els consums municipals en edificis, enllumenat i xarxa pública de transport.

Un càlcul actualitzat i més complet de les emissions de València

L’estudi ara realitzat per la Càtedra actualitza l’inventari a 2018 a 2,1 MtCO2. Així mateix, estima un inventari “ampliat” de 3,9 MtCO2 en 2018. L’inventari ampliat té en compte tant sectors no considerats en el PACES com les emissions incloses més enllà dels límits de la ciutat (l’anomenat abast 3).

L’estudi també calcula per a València un indicador global de (in)sostenibilitat, el Overshoot Day, o dia de l’any en el qual la ciutat ha consumit més recursos dels que la ciutat es capaç de produïr o absorbir de manera natural. El càlcul parteix de l’estimació de la petjada de carboni, que l’estudi fixa en 1.366.613 hectàrees globals (1,73 gha/habitant), d’acord amb la metodologia de la Global Footprint Network. A partir d’ací, s’estima el Overshoot Day de València en 2018 en l’1 de juny. A mode comparatiu, en 2018 el Overshoot Day del planeta es va produir l’1 d’agost (a Espanya, el 28 de maig). Açò ens mostra com d’urgent resulta l’acció climàtica en València i en general en totes les ciutats. El Overshoot Day es la base de la campanya global #MoveTheDate, que impulsa un esforç col.lectiu de països, regions i ciutats per a espentar el Overshoot Day global quan més prompte possible fins al 31 de desembre.

Aquest treball prospectiu identifica algunes limitacions en la metodologia de l’inventari del PACES de València i sugereix possibles millores. La principal aportació és “l’inventari d’emissions ampliat”, que corregeix els càlculs del PACES que subestimen possibles en sectors ja considerats, inclou nous sectors, i també abastos més enllà dels límits de la ciutat. La lògica darrere de l’inventari d’emissions ampliat és realitzar una estimació relativament sencilla de les possibles deficiencies de l’inventari de 2016 amb el fi de valorar si resulta oportu incorporar algunes d’aquestes millores en els futurs exercicis d’actualització de l’inventari. Els mètodes d’estimació d’emissions proposats per a cada sector sorgeixen d’un compromís entre la precisió

i la viabilitat i facilitat de mesura, i per tant han de prendre’s com a primeres aproximacions a falta de dades de partida més robustos. El treball també calcula els indicadors mediambientals d’Emprempta de Carboni i Overshoot Day per a la ciutat de València (el dia de l’any en el qual el consum de recursos i serveis ambientals excedeix el que la ciutat pot oferir).

L’estudi ha sigut realitzat per Francisco Francés, alumne del Màster Universitari en Tecnologies per al Desenvolupament Sostenible de la Universitat Politècnica de València, en forma de Treball Fi de Màster (accessible en la secció de Publicacions de la web). El TFM ha sigut co-tutoritzat per Carlos Vargas (Dept. d’Enginyeria Elèctrica) i Iván Cuesta (Càtedra), tots dos de l’Institut d’Enginyeria Energètica.

Inventari d’emissions

L’estudi parteix de la constatació de que, igual que els PACES de moltes altres ciutats, l’inventario d’emissions de València adopta la metodologia proposta per el Pacte dels Alcaldes. Aquesta metodologia té el gran avantatge de la seua senzillesa, que permet que siga adoptada per municipis grans i menuts sense necessitat de contar amb extenses capacitats de monitorització i planificació. No obstant això, la metodologia també te algunes carencies. Entre les principals: que simplifica de manera un tant excesiva el càlcul de les emissions derivades del transport i que no obliga a considerar les emissions que no es produeixen al si de la ciutat, però són induïdes per activitats desenvolupades en aquesta (emissions d’abast 3). Aquests dos problemes són rellevants per a València, donat el pes considerable del transport al seu mix d’emissiones i el seu caràcter de node central d’una infinitat d’activitats productives, turístiques i de serveis de la Comunitat Valenciana.

L’estudi segueix els següents passos:

Front a metodologies “top-down”, utilitzades amb frecuència en estudis de grans regions del planeta, països o grans ciutats, aquest estudi opta per una metodologia “bottom-up”, pròpia d’estudis de menor escala, com per exemple en empreses privades, administracions públiques o estudis universitaris. Aquesta metodologia, al contrari que l’anterior, parteix de l’adquisició de dades de totes les fonts implicades a l’estudi, es a dir, dels consums i emissions finals en cada àmbit, amb l’objetiu d’obtindre el consum o emissions totals de l’objecte d’estudi.

Per a actualitzar l’inventari a l’any 2018, l’estudi explora vies alternatives per a estimar les emissions:

  1. Canvis en la procedència/tratament de les dades.
    1. Sector residencial. Es proposa disgregar els consums energètics (electricitat i gas) per barris, ja que aquesta informació més detallada pot ser útil tant per a la reducció d’emissions com per a combatre la pobresa energètica.
    2. Transport privat i comercial. Es proposa un canvi de metodologia, seguint l’empleada en el Pla d’energia canvi climàtic i qualitat de l’aire de Barcelona (2011-2020). Aquesta metodologia consisteix en la monitorització del parc mòbil circulant en la ciutat, a fi de coneixer amb precissió la quantitat, tipus i antiguitat dels vehicles que circulen diariament.
  2. Ampliació de l’inventari, es a dir, incloure sectors que no s’han considerat fins a la data.
    1. Port i aeroport. Totes dues entitats disposen de una memòria ambiental pròpia (desenvolupada per l’Autoritat Portuaria de València (APV) i AENA, respectivament) però no s’han considerat a l’inventari d’emissions de la ciutat. Donat que la important activitat de tots dos es deu fonamentalment a l’activitat econòmica de la ciutat de València, aquest estudi considera necessari la seua inclusió a l’inventari de carboni.
    2. Alimentació. En la majoria d’estudis similars es pot observar que aquest ámbit és una de les principals fonts d’emissió de gasos d’efecte ivernacle, per el qual es proposa realitzar un estudi detallat i incloure-lo en futurs inventaris d’emissions.
    3. Edificació. Donat que no són fonts d’emissió directes, no es solen incloure en els inventaris de carboni, no obstant això, igual que ocorre amb l’alimentació, les obres i edificacions són una important font d’emissións de GEI. A més, l’índex de reutilització dels recursos utilitzats en edificació es prou baix, el que agreuja el problema.
  1. Divisió de les emissions per abastos 1 (consums directes), 2 (consums indirectes dins dels límits del’estudi) i 3 (altres consums indirectes). D’aquesta manera, els resultats no només expresen els consums i emissions totals, sinó que indiquen l’origen de cadascú d’ells.

D’altra banda, no hem considerat la capacitat de segrest de carboni d’arbratge, sòl viu, etc., que compensaria part de les emissiones calculades.

Al aplicar aquestes alternatives, s’obté un inventari de carboni ampliat que augmenta notablement el volum total d’emissions, identifica nous sectors que tenen impactes d’abast 3 (induïts fora de la ciutat) i reevalúa el pes de cadascú dels sectors.

 

L’inventari d’emissions de referència del PACES, i l’actualització i “ampliació” realitzades per l’estudi de la Càtedra es presenten a la gráfica següent. La primera barra vertical representa les emissions estimades per el PACES en 2016. La segona, una actualització de les emissions seguint la mateixa metodologia que el PACES per a l’any 2018. Finalment, la tercera barra vertical representa les emissions estimades d’acord a l’inventari ampliat per a 2018, segons les millores en el càlcul que sugereix aquest treball.

Com s’ha mencionat, els resultats estimen l’inventari ampliat d’emissions a quasi el doble que la metodologia actual recollida en el PACES, fins un total de 3,9 milions de tones de CO2.

Overshoot Day

Respecte al càlcul de la petjada de carboni, una volta obtenida la quantitat d’emissions totals de CO2, s’han empleat dos coeficients per a expresar aquesta quantitat d’emissions en hectàrees globals (gha): el primer és el coeficient de fixació de CO2 del bosc Mediterrani (3,7 tCO2/ha a l’any), mitjançant el qual s’obté la quantitat d’hectàrees de bosc local que serien necessàries per a capturar les emissions de carboni de la ciutat. El segon, el coeficient de conversió a hectàrees globals (1,29 gha/ha) proporcionat per la metodologia Global Footprint Network, permet obtindre finalment una petjada de carboni de 1.366.613 gha (1,73 gha/habitante).

Per últim, per al càlcul del Overshoot Day s’ha emprat una metodologia de càlcul indirecta, tenint en compte la petjada de carboni, la petjada ecològica i la biocapacitat mesurada per habitant d’Espanya. L’indicador buscat s’obté finalment mitjançant la següent expressió, resultant en el día 153 de l’any, o 1 de juny.

Implicacions de l’estudi

Aquest treball presenta dues implicacions principals:

    • La mera existència del PACES és un pas cap a la transició energètica sostenible de la ciutat. Els PACES estan cobrant cada volta més importància. Sense anar més lluny, la Comisió Europea proposa avaluar el progrés cap a la nova meta de 100 ciutats europees neutres en carboni per a 2030 valent-se de l’inventari elaborat per el PACES en cada ciutat. No obstant això, els resultats de l’inventari de carboni ampliat ens adverteixen de que encara queda molt de treball per davant, i que existeixen diversos ámbits d’emissions indirectes com l’alimentació o la edificació que poden arribar a alcanzar alts nivells d’emissió i, per tant, s’hauriende tindre en compte en cualsevol inventari d’emissions.
    • El treball obri la via a futures línies d’investigació adicionals i potencials millores. Per a l’estimació de l’inventari ampliat s’han emprat dades, coeficients i resultats d’altres estudis nacionals i internacionals. Per a que les dades foren més robustos seria recomanable un estudi especialitzat en cadascú dels àmbits, ajustant la metodologia, dades i coeficients a les característiques pròpies de la ciutat de València i triangulant les dades de fonts estadístiques amb enquestes a la ciutadania. A partir d’aquest primer estudi prospectiu, que assenyala algunes possibles millores en la contabilitat d’emissions, l’Ajuntament de València podria encarregar un estudi més detallat, o anàlisis sectorials més profunds, amb la finalitat de millorar la solidesa de l’inventari d’emissions com a base de les polítiques climàtiques municipals recollides en el PACES.