Skip to main content

L’any 2025 ha marcat una fita de maduresa i consolidació tècnica per a la Càtedra de Transició Energètica Urbana de la UPV. Durant aquest exercici, hem tingut l’orgull de tutoritzar i veure cristal·litzar el talent de les noves generacions d’enginyers i enginyeres a través de 9 Treballs Finals de Títol (6 de Màster i 3 de Grau).

Lluny de quedar-se en l’àmbit purament acadèmic, aquestes investigacions han abordat reptes reals i urgents de la ciutat de València. Des de la mitigació de la pobresa energètica al Parc de l’Oest, fins al disseny de bessons digitals per a edificis històrics i la creació de plans de reconstrucció descarbonitzada per als nostres barris. Avui celebrem l’esforç d’aquests estudiants que, amb el seu rigor tècnic i compromís social, estan aportant la intel·ligència de dades necessària per a assolir la Missió Climàtica València 2030.

Coneixement obert al servei de la ciutat

Fidels al nostre compromís amb la ciència oberta i la transferència tecnològica, posem a disposició pública els documents complets d’aquests 9 projectes en el repositori institucional Riunet de la UPV. A continuació, destaquem les troballes més rellevants de cada investigació, estructurades en les nostres principals línies de treball:

1. Planificació Estratègica i Descarbonització a Escala Urbana

Perquè una ciutat assolisca la neutralitat climàtica, primer ha d’entendre com consumeix i com pot generar la seua pròpia energia. En aquesta línia, cinc treballs han avaluat el potencial de diferents districtes de València:

  • Zaira Tapia Sinesio (TFG): “Metodologia per a l’estimació i mitigació d’emissions de CO₂ en els abasts 1 i 2 en entorns urbans: cas del barri de La Torre”. Va calcular un inventari d’emissions de 5.190,61 tCO₂ per a l’Abast 1 i de 1.493,67 tCO₂ per a l’Abast 2. El seu pla de mitigació, basat en l’electrificació i l’energia solar fotovoltaica, aconsegueix una reducció anual d’1.839,41 tCO₂ per al 2040. Llegir a Riunet.
  • Juan Carlos Manzanilla Ku (TFM): “Calculation of the potential of urban-scale rooftop solar photovoltaic installations to optimise electricity generation”. Va desenvolupar un model d’IA que ha aconseguit identificar 2.670.079 m² de cobertes aptes a València, estimant un potencial de 173 MW de potència instal·lada i una generació anual de 270 GWh, demostrant que el 78% dels mòduls es podrien ubicar en cobertes planes. Llegir a Riunet.
  • Mohamed Moussa Aoudi (TFM): “Avaluació del potencial d’implementació de façanes fotovoltaiques al districte de Benicalap”. Va avaluar la viabilitat tecnicoeconòmica d’integrar sistemes fotovoltaics a les façanes, demostrant com l’aprofitament de les superfícies verticals pot augmentar significativament la capacitat de generació d’energia renovable en districtes d’alta densitat on l’espai en coberta és limitat. Llegir a Riunet.
  • Meriem Benabbou (TFM): “Developing a positive energy district: Methodology and application to Benicalap scope 1 and 2”. Va traçar una exhaustiva full de ruta per a convertir Benicalap en un Districte d’Energia Positiva, aconseguint reduccions projectades de 13.028 tCO₂ anuals per al 2040 mitjançant la integració de fotovoltaica, mobilitat sostenible i rehabilitació d’edificis. Llegir a Riunet.
  • Bjorn Jansen (TFM): “Techno-economic assessment of an on-shore power system fueled by green hydrogen: application to the port of Valencia”. Va portar la transició energètica al sector marítim, avaluant la implementació d’un innovador sistema d’On-Shore Power Supply alimentat per hidrogen verd per a descarbonitzar l’activitat portuària. Llegir a Riunet.

2. Comunitats Energètiques i Justícia Social

La transició energètica només serà un èxit si és justa i no deixa ningú enrere, transformant els subsidis en solucions d’eficiència a llarg termini:

  • Nerea Tapia Sinesio (TFG): “Avaluació de les comunitats energètiques basades en instal·lacions fotovoltaiques com a mesura de mitigació de la pobresa energètica. Cas d’estudi en pèrgoles preexistents del Parc de l’Oest, per a abastir 46 llars vulnerables reals.” La seua anàlisi va demostrar, tant tècnicament com econòmicament, com l’ús de pèrgoles municipals, combinat amb sistemes de bateries d’entre 75 i 90 kWh, millora la rendibilitat i la resiliència enfront de les ajudes directes tradicionals a fons perdut. Llegir a Riunet.

3. Edificis Energèticament Eficients i Intel·ligents

Els nostres edificis públics i universitaris han d’actuar com a laboratoris vius (Living Labs). Tres investigacions han establert les bases per a la seua modernització tecnològica:

  • Mónica González de Juan (TFM): “Projecte BIM per a l’Optimització Energètica NZEB a La Harinera”. Va aplicar la metodologia Open BIM i el programari CYPE per a auditar aquest edifici municipal. El seu model va analitzar mesures passives combinades, com la ventilació nocturna i el control solar, aconseguint reduir el consum energètic d’un actiu patrimonial i aproximant-lo de manera viable a l’estàndard de Consum d’Energia Quasi Nul (NZEB). Llegir a Riunet.
  • Amparo Calvete Sala (TFG): “Disseny d’un pla d’implementació progressiva de bombes de calor per a contribuir a la descarbonització de la demanda tèrmica al campus de Vera de la Universitat Politècnica de València”. Va estructurar un ambiciós pla per fases per a substituir les calderes de combustibles fòssils per aerotèrmia i geotèrmia d’alta eficiència, traçant la full de ruta integral per a aconseguir un campus neutre en carboni a la UPV. Llegir a Riunet.
  • Melchior Hahn (TFM): “Simulation-Based Assessment of Energy Performance in the ETSII’s 5N building using TRNSYS”. Va desenvolupar i validar un model 3D de l’edifici 5N de l’ETSII, en el marc del projecte Living Lab de la UPV. Va avaluar més de 81 escenaris simulats en TRNSYS, la qual cosa va demostrar que optimitzar les temperatures de consigna i les taxes de ventilació en funció de l’ocupació real és vital per a alinear el consum elèctric dels sistemes de climatització (HVAC) amb la demanda, establint les bases analítiques per al desenvolupament de Bessons Digitals universitaris. Llegir a Riunet.

De la investigació acadèmica a les polítiques públiques

Des de la Càtedra volem donar la nostra més sincera enhorabona als estudiants i als seus equips tutors. El rigor d’aquests nou treballs demostra que el talent jove de la Universitat Politècnica de València és un motor d’innovació tècnica indispensable per a l’Ajuntament i l’ecosistema energètic valencià.

La labor de la Càtedra no s’atura en la publicació acadèmica. Els resultats d’aquestes investigacions alimenten directament els lliurables, les auditories i les eines estratègiques que transferim a la ciutat de València.

💡 Vols conèixer com traduïm aquestes dades en accions i normatives concretes?
Et convidem a llegir el nostre últim “Informe de Propostes 2025: Cap a la Sostenibilitat Urbana”, un document estratègic que recull recomanacions tècniques clau per a guiar la transició urbana de la ciutat.

Descarregar l’Informe de Propostes 2025

També pots seguir el dia a dia dels nostres projectes pilot i els últims avanços en el nostre perfil de LinkedIn. Acompanya’ns en la construcció d’una València més eficient, sostenible i socialment justa!

Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.