L’electrificació del transport és un pilar fonamental per a assolir la neutralitat climàtica a les ciutats, però la seua integració massiva suposa un repte tècnic per als sistemes energètics dominats per fonts renovables intermitents. Un nou estudi, liderat per investigadors de la Càtedra CATENERG, proposa una metodologia innovadora per a optimitzar i dimensionar la infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics (VE) en entorns laborals mitjançant energia solar fotovoltaica.
📘 «Statistical energy-based sizing of electric vehicle charging infrastructure for workplace parking facilities: case study of Polytechnic University of Valencia, Spain»
👥 Autoria: David Blanco-Muelas, Paula Bastida-Molina, César Berna-Escriche, Lucas Álvarez-Piñeiro, Carla Montagud-Montalvá
📍 Revista: Energy Conversion and Management: X (Elsevier)
🔗 DOI: https://doi.org/10.1016/j.ecmx.2026.101994
Metodologia: Incertesa estadística i simulació estocàstica
La investigació avalua un aparcament subterrani real a la Ciutat Politècnica de la Innovació (CPI) de la UPV, amb capacitat per a més de 600 vehicles. La principal innovació de l’estudi rau en l’aplicació del marc metodològic BEPU (Best Estimate Plus Uncertainty) combinat amb l’estadístic de Wilks. Aquest enfocament permet propagar les incerteses reals de l’ecosistema energètic —com ara la variabilitat de la generació solar, els hàbits de mobilitat, la durada de l’aparcament i l’estat de càrrega (SoC) de les bateries en arribar— per a obtindre límits de confiança robustos per a la demanda energètica i les necessitats de potència.
Resultats: Equilibri entre capacitat tècnica i viabilitat econòmica
L’anàlisi comparativa ofereix conclusions determinants per al disseny d’aquests sistemes:
-
Optimització de la Recàrrega: L’estudi demostra que una potència de recàrrega moderada (7,4 kW) combinada amb estratègies de recàrrega intel·ligent (smart charging) és la solució més equilibrada per a reduir els requisits de la infraestructura elèctrica sense penalitzar el nivell de servei als usuaris.
-
Rendiment Energètic i Emmagatzematge (BESS): Encara que la instal·lació fotovoltaica analitzada podria cobrir teòricament fins al 80% de la demanda anual de recàrrega, els desajustos temporals limiten l’autoconsum directe. La incorporació de sistemes d’emmagatzematge en bateries (BESS) eleva significativament la ràtio d’autoconsum fins al 79-80% i l’autosuficiència energètica del sistema fins al 61-63%, reduint dràsticament la dependència de la xarxa elèctrica.
-
Viabilitat Econòmica: Mentre que el sistema purament fotovoltaic resulta altament rendible (amb un període de recuperació de 9 anys i un Cost Anivellat d’Energia de 0,08 €/kWh), l’addició actual de bateries a escala comercial resulta econòmicament inviable sota les estructures tarifàries estàndard. Per a justificar financerament l’emmagatzematge, seria imperativa la participació activa d’aquests sistemes en els mercats de serveis d’ajust de la xarxa (ancillary markets).
Conclusions per a la transició energètica urbana
L’estudi evidencia que les extrapolacions anuals simplificades tendeixen a sobreestimar la demanda si no s’apliquen models estocàstics que analitzen el comportament real dels usuaris.Aquestes troballes proporcionen una eina escalable i fonamentada perquè els planificadors urbans i les autoritats municipals dissenyen ecosistemes de recàrrega resilients i rendibles.
Aquest treball s’alinea directament amb la línia estratègica de la Càtedra CATENERG orientada al Modelatge i Simulació Energètica, desenvolupant algorismes avançats per a la ubicació, el dimensionament d’infraestructura de recàrrega pública i la gestió de sistemes híbrids.
